En aquest recull de textos breus publicats en diversos mitjans entre el 2013 i el 2015, Batllori fa una crònica clarificadora i necessàriament punyent d’algunes de les afeccions i les disfuncions que acusen la cultura catalana i el conjunt de les seves institucions d’un temps ençà. Una deriva que el crític i professor aborda des d’una crítica als estaments oficials, al disseny i a la aplicació de polítiques culturals que sovint contradiuen les necessitats i les reivindicacions més bàsiques del sector, d’aquells qui reclamen des de l’exercici quotidià de la professió. Però aquesta crítica també es fonamenta en la detecció del seu símptoma més evident: la progressiva banalització mediàtica del conjunt de manifestacions que de forma genèrica anomenem “cultura”.Aquest és un llibre que s’oposa de forma decidida al “tot s’hi val” imperant i que reivindica, de forma urgent, una restitució de la distinció entre el showbusiness i la voluntat de divulgar de forma rigorosa i conscient.

Batllori parteix d’una constatació contundent: sovint, fins i tot massa sovint, fer periodisme no consisteix a informar, sinó a entretenir, i l’entreteniment s’oposa per definició, en els seus temps i en els seus espais, al coneixement atent, a la capacitat de discerniment de l’espectador  i a l’estimulació del seu sentit crític. Per tant, la recent inclusió de perfils mediàtics en institucions i en la gestió de grans esdeveniments culturals, són el reflex d’un model cultural –l’imperant– més interessat a obtenir rendibilitat a curt termini i generar impacte social, que en enfortir un teixit artístic ja molt debilitat, o en dotar-lo d’estructures autònomes –crítiques– de gestió. Una independència necessària per a un sector que, de forma inadmissible, encara balla al ritme dels designis polítics de torn.

Si vols adquirir-lo el troves a La Central o aquí

Font: http://www.lacentral.com/blog/joan-m-minguet-batllori-115409