M’assabento al tornar d’un dinar per parlar d’un nou llibre que està en procés, de la mort de Josep M. Castellet.
Els editors novells, o de nova generació estem molt en deute amb els grans editors que van convertir la nostra ciutat en una capital editorial mundial, la qual cosa, és sinònim de ser una capital de coneixement.
Si no fos pels Castellets, Tusquets, Barral, etc. avui Barcelona no tindria el dinamisme cultural i creador que gaudeix. Van ser forces, els que del res, es van arremengar a construir quelcom nou. En Josep M Castellet potser era dels més insignes, però n’hi ha d’altres, que fent una feina més anònima hi van participar.
Hi havia moltes maneres d’enderrocar una dictadura, i una d’elles fou la batalla cultural i de les idees, i en aquest sentit Castellet va guanyar a tot un règim.
Jo personalment el vaig conèixer tard, molt tard, tot just l’any passat quan vam coincidir en un acte d’homenatge a Montserrat Roig. Però la seva tasca la vaig descobrir paral·lelament al descobriment de Josep Pla.
En el meu imaginari, Pla i Castellet estan molt aprop l’un de l’altre. Em vaig acostar a aquestes dues figures amb la lectura de Contraban i altres narracions, un magnífic retrat de la vida a la costa brava dels nostres avis. un llibre molt recomanable i que encara es pot trobar editat en butxaca.
Va ser una llàstima però que el buc insigne de les lletres catalanes, edicions 62, una vegada ja en plena democràcia no fos capaç de mantenir-se plenament independent i esdevingués del Grupo Planeta. Potser era més senzill vencer el món de la incultura i l’autoritarisme dictatorial que el món dels diners i les dificultats financeres.
En qualsevol cas però, la seva dilatada tasca com editor i intel·lectual ha estat de gran valor per la cultura del país, i certament, si no fos per ell i gent com ell avui no estariem on som.