Digue’m si has trobat l’alta serenor de les estrelles

Tot just divendres a l’Ateneu de Caldes de Montbui, m’explicava lo difícil que fou per ell fer el disc Fibres del Cor. Les seves lletres evocaven massa a l’Esteve, va ser difícil aquella etapa. Jo li insistia, en què la càrrega poètica d’aquells versos era magnífica, per mi, perfecta.

En Josep havia aconseguit fer del dolor creació, i perquè no dir-ho, bellesa.72123_617510404943202_2038927292_n

Tot just divendres parlàvem de nous projectes, segur que jo no era l’únic, segur que érem colla els que demanàvem des de feia mesos a en Joan i en Josep que pensessin en un retorn. Recordo el sopar de Vic, quan li vaig posar damunt la taula la meva proposta de retorn de la Dharma, però a la vegada em sincerava: “—Jo a la vegada que t’animo, et reconec que no et puc ajudar, jo se fer llibres, necessiteu novament un manager que es posi en solfa”.

A Caldes es notava que la roda tornava a girar, es notava en aquell sopar a l’Ateneu Democràtic i Progresista que estava a punt de néixer quelcom nou, vam riure, vam explicar batalletes però també vam parlar de futur.

Pero “tot això ara queda massa lluny” .

Des de la nostra petita editorial no podem dir altra cosa que fer arribar el nostre condol a tota la família Fortuny, de petit a gran i de gran a petit; certament el sol es barrat de sang, però tots sou fills de la flama.

Nosaltres, la Laia, l’Aina i jo mateix, no sabíem com de buits eren els nostres anhels i projectes fins que en Josep els va omplir.

“Estimo la teva alegria,
estimo la teva tristesa.
Algú com tu fa que tot valgui la pena.”

Posted in General.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Digue’m si has trobat l’alta serenor de les estrelles

Tot just divendres a l’Ateneu de Caldes de Montbui, m’explicava lo difícil que fou per ell fer el disc Fibres del Cor. Les seves lletres evocaven massa a l’Esteve, va ser difícil aquella etapa. Jo li insistia, en què la càrrega poètica d’aquells versos era magnífica, per mi, perfecta.

En Josep havia aconseguit fer del dolor creació, i perquè no dir-ho, bellesa.72123_617510404943202_2038927292_n

Tot just divendres parlàvem de nous projectes, segur que jo no era l’únic, segur que érem colla els que demanàvem des de feia mesos a en Joan i en Josep que pensessin en un retorn. Recordo el sopar de Vic, quan li vaig posar damunt la taula la meva proposta de retorn de la Dharma, però a la vegada em sincerava: “—Jo a la vegada que t’animo, et reconec que no et puc ajudar, jo se fer llibres, necessiteu novament un manager que es posi en solfa”.

A Caldes es notava que la roda tornava a girar, es notava en aquell sopar a l’Ateneu Democràtic i Progresista que estava a punt de néixer quelcom nou, vam riure, vam explicar batalletes però també vam parlar de futur.

Continue reading

Posted in General @ca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada