Una bona recepta: “La pell bruna” de Violant Barquet

En David Solé a la presentació de “La pell bruna” a Tarragona ens va brindar amb un text que no podem fer altra cosa que publicar-lo aquí.

“Vaig a treure una frase de context que un personatge sentencia al final d’un relat, i diu així: “Ni cent cullerades de mel de taronger endolciran aquest dissabte” Avui intentarem fer tot el contrari, us endolcirem a vosaltres i ens endolcirem nosaltres mateixos, perquè cada cop que neix un llibre la cultura del país està d’enhorabona.

[metaslider id=1066]

Bona tarda a tothom.

Agrair en primer lloc a la gent del Peix que es Mossega la Cua el càlid acolliment i  aquesta copeta de cava que farà més amena i omplirà de festa aquesta petita estona compartida;

donar-vos las gràcies a tots vosaltres per la compareixença;

el meu reconeixement al Joan Ramon Riera i al seu ull per la sensibilitat demostrada amb La Pell Bruna;

i finalment, donar també les gràcies a la Violant, primer per haver fet aquest magnífic llibre i després per proposar-me allò que ara mateix es materialitza.

(Ara que la cosa ja rutlla et puc dir que és més difícil presentar un llibre que engendrar-lo i parir-lo)

De fet l’he llegit tres cops i creieu-me que ho faré tres cops més.

Aixó és com aquella película que de tan que t’agrada mai et cansaries de veure. És més, quan et disposes a gaudir-la, desconectes el mòbil, baixes la intensitat de la llum, agafes una manteta i et prepares un te si és hivern. Tot pegat perquè encara que sàpigues com s’acaba, la força amb que la vius i la ilusió que hi poses, son màximes.

Deixeu-me que tot plegat ho compari amb el fet de fer, dia rere dia, com és el meu cas, una mateixa recepta. Mai no m’avorreix, al contrari, sempre busco aquell detall que la faci millorar, que la faci més especial. De la mateixa manera com passa amb els relats de la Violant, després de varies lectures es nota que han estat manipulats, marinats, madurats i finalment escudellats amb una tendresa i un realisme esfereïdors.

Permeteu-me però que decanti aquesta breu exposició cap al meu camp, encara una mica més, que és per on millor em moc.

Quan tinc la necessitat de crear una recepta, (quina paraula més gran i més bonica, crear) penso primer en la barreja de sabors i textures  per  a buscar, per damunt de tot, que hagi una bona harmonia i equilibri. Justament perquè, com deia abans, el resultat final sigui molt satisfactori.

Aquests paràmetres els aporta amb escreix la nostra autora, que a banda de estar llicenciada en filosofia i treballar com a professora, ha participat en la confecció d’altres llibres amb diferents autors, ha publicat en revistes, ha estat finalista als premis LAMBDA i guanyadora del RELAT DE DONES de l’Excelentissim Ajuntament de Tarragona. També és part activa de l’Associació de Relataires en Català i comença a agafar un lloc força privilegiat en molts dormitoris catalans…..damunt la tauleta de nit, com a autora de capçalera.

Ara, com que ja sabem amb qui ens les tenim, vaig a desembolicar el farcell que probablement que més d’una i d’un porten a sobre, parlaré de Barquets!!

A ella el cognom BARQUET li cau per llinatge i a mi per aclamació popular. ( Així doncs, ella és VIOLANT BARQUET I COLOMÉ i jo sóc DAVID del BARQUET) Té la seva gràcia, no? Però més simpàtic és encara el fet que, casualitats de la vida, fa poc temps estem units per un vincle parentiu.

Així que els barquets, tant és que siguin dels que suren, com dels que s’utilitzen per a agenollar-se a sobre quan es renta la roba al riu, tots dos volem que sempre estiguin en un continu contacte amb el corrent d’aigua perquè els guii fins a una mar prenyada de lletres d’on no es pugui albirar l’horitzó.

Sigui com sigui, coincidireu amb mi que hi ha coses que t’acompanyen tota la vida, et segueixen allà on vas, un aroma, una fesonomia, una cançó, un sentiment. Es fan grans amb tu i maduren al teu costat, unes més ràpid que unes altres, fins que un dia, fart o farta de tenir-les empresonades, tens la necessitat de compartir-les amb tothom.  Justament això és el que li ha passat a la Violant amb La Pell Bruna, ha fet la millor recepta a partir dels principals ingredients extrets de les seves sensibilitats i emocions.

Abans deia que quan tinc la necessitat de crear una recepta me la plantejo amb els millors ingredients possibles i sempre que siguin de proximitat, ara si voleu pendre notes us donaré la recepta que he fet d’aquest magnific llibre.

La divideixo, com sempre faig, en tres apartats: ingredients, preparació i aclariments.portada_pell_bruna_p

INGREDIENTS

50 g de fresca insolència de joventud al relat LA PELL BRUNA

  • Dos talls gruixuts de magistral repàs d’una vida a VERD, LILA, COLOR XOCOLATA, amb el que ha obtingut el primer premi del “Relat de Dones” que atorga l’Excel·lentíssim Ajuntament de Tarragona
  • Un bon raig d’amor culpidor a AUTODESNONAMENT
  • Tres cullerades soperes ben plenes de convit a la reflexió a ENCREUAMENT
  • Un polsim de realisme actual a DAVID CONTRA DAVID i a VALÈRIA
  • Uns brins d’exquisit relat de ciència ficció a UN MÓN PERFECTE
  • Una llesca de punyent somni americà a BRONX PRESIDENT
  • Una branqueta d’original lluita “pecat contra virtud” al relat PERESA
  • 100g d’infinita esperança i tendresa a AYNUR, O EL RIURE DELS TOCATS DE L’ALA, relat finalista als premis LAMBDA
  • 10 cl de fina subtilesa animal a DIARI D’UN ESTOIC
  • La infusió de 10 g d’una irritant decisió a contracor a DRECERA
  • I per acabar un grapat de pell de gallina a ABANDONATS A LA CLAVEGUERA, que si em permeteu i amb el permís de la Violant us vull llegir

PREPARACIÓ

Com us podeu imaginar, la confecció d’aquesta recepta és força fàcil amb aquests ingredients de primeríssima qualitat.

Comencem! Abans de res renteu-vos les mans i passeu-vos una mica d’aigua fresca i clara per l’enteniment.

En primer lloc cal barrejar-ho tot amb cura, sense sotracs, utilitzant un llenguatge de textura voluptuosa, ample i sense escatimar recursos que s’acaben d’armonitzar amb admirables adjectius i salpebrant després, el conjunt, amb un particular  vocabulari, ric, just, meticulós i a la vegada senzill i obert.

Seguidament, després que hagi reposat uns instants, en veure i lletrejar tan fèrtil barreja, el seu ritme us atraparà i no podreu parar de fer petites mandonguilles de sensacions amb els personatges de les diferentes accions. Amb uns us identificareu, uns altres us neguitejaran molt, n’hi ha que us faran riure a cor què vols, peró heu de saber que també entristireu i plorareu, fins i tot si en tinguéssiu algun al davant, el sacsejaríeu i el podríeu arribar a bufetejar. Són potents protagonistes en constant evolució que us traspassaran, vulgueu o no, tota  la seva energia.

El darrer pas de la preparació  s’acabarà fornejant, amb l’emoció com a  fil conductor de l’obra, juntament amb una voluntària o involuntària interacció i la posterior reflexió que de ben segur  no deixarà a ningú indiferent

I el darrer apunt, abans cal preescalfar el forn amb els fantàstics dibuixos de José Luis Martín que amb el seu traç aporten, per una banda pau i serenor i certa inquietud per l’altra. D’aquesta manera, al final del relat, l’il·lustrador encara et fa allargar, una mica més, l’estona de recolliment després d’haver estat en guàrdia davant dels esdeveniments del text.

ACLARIMENTS

Així doncs que tothom sàpiga que La Pell Bruna, és una recepta molt fresca, ben adobada i rica en ingredients, ( i ara ve el mític secret que tots els cuiners tenim) Que aquesta obra protegeix de l’avorriment,  de la indiferència, és molt fàcil d’aconseguir i com ja heu vist, més encara de preparar.”

Moltes gràcies  a tothom i aprofiteu-vos-en que la teniu aquí.

Si vols adquirir el llibre visita la botiga virtual.

 

Posted in Actes @ca, Llibres @ca, Presentacions.