Víctor Obiols: “No crec en la glòria literària”

El Víctor Obiols, guanyador del Premi Carles Riba, va presentar el passat dia 25 el seu darrer poemari, arrel d’aquest fet Nuvol en va fer la següent ressenya:

“Sóc classicitzant però tinc influències de les avantguardes”, confessa el poeta Víctor Obiols, que es defineix com un animal omnívor literàriament parlant. Per això creu en la ductilitat i la flexibilitat de gustos, però sempre encaminat cap a la recerca de l’excel·lència: “Hi ha gent que és llepafils amb la literatura, però la qüestió és que sigui bo, ben fet i ben cuinat”.IMG_20150306_201105278

La carrera poètica d’Obiols va ser molt prematura. Amb 14 anys, cosa insòlita, va publicar el seu primer poemari —prologat per Joan Brossa—, gràcies al seu pare, que tenia un amic impressor. Després d’això, però, va esperar-se a tornar a publicar, ja que “encara havia d’esquinçar molts papers”, com li va recomanar la seva professora de llengua i literatura espanyoles, Amàlia Tineo. Tot i que ara feia 15 anys que no publicava —Obiols, tal com Horaci, creu que les obres han de reposar com a mínim nou o deu anys abans que es publiquin—, en aquests tres últims anys Obiols ha publicat D’un juny dur (Labreu, 2014), l’antologia Sol de Lluna ple (Poesia 1974-1999) (Edicions Els Llums, 2015), i ara Dret al miracle, premi Carles Riba de Poesia. Després d’aquesta última publicació ha decidit no publicar més durant un temps.

Dret al miracle, que inclou un poema del 2007, és una obra profundament amorosa, però no parla d’un amor eròtic i momentani, sinó que vol abordar l’amor universal. “No som tan refinats com els grecs, que tenien una paraula per parlar de cada tipus d’amor, sinó que som bàrbars”, diu Obiols. Què vol dir Dret al miracle? Pot ser una reivindicació, pot ser una acció, la d’anar directe al miracle, o pot significar estar dempeus, dret, davant del miracle. “La poesia té això, que ens proporciona una polisèmia que serveix per poder interpretar una mateixa paraula de maneres diferents”, diu el poeta. Segons Josep Lluch, editor de Proa, “és una apel·lació sobrenatural al miracle en un poemari d’amor que comença amb un trencament”, ja que el poemari s’obre amb unes solemnes exèquies: “Hem assistit al funeral del nostre amor”, comença el primer poema.

Des del punt de vista estructural, l’obra es divideix en tres parts, que es corresponen a la crisi, el miracle i l’ascensió. La primera, titulada “Els inferns del tresor humà”, retrata, entre altres misèries infernals de la humanitat, una ruptura amorosa. La segona part es titula “Dret al miracle” i s’hi troben homenatges a poetes que ja han marxat, com Segimon Serrallonga o Joan Vergés, o el poema que va compondre per la festa de l’Ametller Florit, en honor a Joan Maragall; per això la secció s’obre amb un homenatge a Llàtzer, l’únic personatge bíblic que, juntament amb Jesús, ressuscita. Finalment, la tercera part es titula “D’una lluna amb sol”, un homenatge al seu últim poemari, Sol de lluna ple, en què es troba l’esperança, el tresor —insinuat a la primera part— que ens pot salvar, i és una exaltació a l’amor: “El títol conté la fusió del principi masculí, el Sol, amb el principi femení, la Lluna”, aclareix el poeta.

Un poemari fet amb sang, suor i llàgrimes

Obiols assegura que, tot i que no creu en la glòria literària i és del parer que la il·lusió ens l’hem de construir nosaltres mateixos, per a ell ha estat tot un orgull guanyar el Carles Riba, d’una banda, pel que significa històricament i, de l’altra, perquè per a la poesia, la parenta pobra de la literatura, guanyar un premi és una forma d’aconseguir més difusió. En aquest sentit, Obiols s’ha mostrat preocupat per la vida dels llibres i la difusió que se’n fa, ja que es publica molt però no de tots els llibres els mitjans de comunicació se’n fan ressò. “Passem del paper al paper. Aquest és el drama de la literatura”.

El poeta assegura que aquest poemari l’ha fet amb “molta sang, suor i llàgrimes, com en el poema antic”, però alhora és molt substancial, perquè conté moltes experiències. Els poemes de Dret al miracle equivalen a fixacions d’experiències exteriors i interiors i que poden ser compartides si el poema funciona i el lector és competent. A Obiols li interessa que el poeta en faci lectures diverses, ja que “m’enriqueixen i enriqueixen el poema”. No es tracta, per tant, només de ser capaços d’escriure, sinó de saber entomar tot el que rebem després: “No només publiquem per vanitat”.

Un homenatge a la literatura catalana

Entre els seus propers projectes, Obiols té previst publicar un àlbum de cançons per musicar poemes de clàssics catalans, des de Llull fins a Vinyoli: “Es dirà Sacrilegis, perquè posar música a un poema és un sacrilegi, perquè ja en té, de música, però si es fa amb respecte i ben fet, es pot acceptar”. D’aquesta manera es vol unir a la tradició de cantautors, com Toti Soler, que han musicat poetes i els han fet conèixer. “És gairebé un servei públic, però no el paguen”, sosté amb broma Obiols, que ha definit el Víctor cantant com una extensió del Víctor poeta.

Una gran preocupació formal

Josep Lluch, editor de Proa, considera que Obiols té una gran consciència formal i es preocupa per l’estil, la forma i la música del poema. A diferència de Joan Margarit o Josep Pla, que busquen una llengua comuna, Obiols creu que la missió del poeta és enriquir el lèxic comú: “No és pedanteria, sinó una manera d’enriquir el lèxic”, afegeix Obiols, que confessa que és un enamorat de la lexicografia i, per a ell, un diccionari com el de Coromines és una obra poètica en si mateixa.

El llenguatge d’Obiols, des del punt de vista formal, és musical i alguns dels seus poemes tendeixen a la cançó. De fet, el poeta considera que, en poesia, és fonamental tenir sentit musical i tenir present la cadència, però també tenir sentit del joc, ja que el llenguatge poètic també té una part lúdica. “Puc dir coses greus i solemnes jugant”, afegeix el poeta, que explica que Dret al miracle no solament és un llibre seriós sinó també un “xiulet satíric”, cosa que es plasma a poemes com “Recria” o “Còctel”, on analitza les tres parts essencials de les quals diuen que estem dotats: ment-cos-ànima: “La primera, barrina que barrinaràs […]; El segon ha jugat a fet i amagar […]; La tercera… no en sé res”.

Per a Obiols el vers és una entitat pròpia i, per tant, cal tenir respecte per tots els versos. Per això, la mètrica dels poemes no sempre és regular, com es pot veure a Voler nou saber vell, en què es produeix una asimetria mètrica que coincideix amb l’asimetria de l’amor:

“Aferrussat, va i reneix cada dia,
com boja asimetria.
—És voler nou—.
I reviu a les nits.
Oh la melòdica biologia!
És clova d’infinits”.

Article de: . Barcelona. / 25.02.2016

Font: http://www.nuvol.com/noticies/victor-obiols-no-crec-en-la-gloria-literaria/

Posted in Divulgació @ca, Llibres @ca.