Franco Berardi (BIFO). After the future

intervju-berrardi-bi

Franco Berardi | Foto: Mladina

El filòsof Franco Berardi (BFO) ha publicat After the Future, un assaig que encara no està traduït al català ni al castellà però que podeu trobar a la xarxa aquí. Joan R. Riera, editor d’Edicions Els Llums, en fa la seva lectura al digital de cultura. També podeu veure un vídeo de l’autor més avall.

Martin McFly ja va venir la tardor passada, i Roy Batty, la unitat replicant de la generació Nexus 6, va néixer, si es pot dir néixer, el passat mes de gener. Prenent doncs la referència de la ciència-ficció clàssica, avui ja som al futur. Som contemporanis de l’ideal de futur que tenia la generació anterior, contemporanis de la seva utopia, o distòpia, tecnificada, climàticament esgotada i amb una espècie humana propagant-se com un virus pels planetes.

És amb aquestes imatges que ens adonem que al llarg del temps la idea de “futur” és variable. La modernitat industrial era capaç d’imaginar múltiples i diversos futurs, com un anhel al qual amb convicció s’hi arribaria. Però a mesura que el temps avançava i de la modernitat passem a la postmodernitat, i d’aquesta a la societat líquida, i d’aquesta darrera possiblement passarem a l’etèria, com es modifica el futur? Com l’imaginem? Quines variables socials, polítiques i econòmiques podem projectar endavant per dibuixar un escenari plausible?

Quina acurada lectura crítica del present podem fer per intuir com serà el futur? Com muta el sistema econòmic i social?

Fukuyama va predir la mort de la història, i en certa manera Franco Berardi (BIFO) aAfter the Future prediu, o quasi demostra, la mort del futur. El zenit i l’auge del progrés ens feia pensar en futurs idíl·lics que progressivament, a mesura que el sistema cau en decadència es van convertint en distòpies (J.G. Ballard, Mad Max, Matrix).

La lectura d’ “After the future” ens convida a un escenari completament nou, i que Marx tot i que es va atrevir a escriure-ho gairebé tot, es va oblidar de preveure: “Què passarà si el sistema s’enfonsa per haver arribat i triomfat a tot arreu? Què passa si entra en fase de col·lapse per esgotament i extensió global, no perquè hi hagi cap alternativa?”

Marinetti va escriure el manifest futurista, ara BIFO proposa el manifest post-futurista i ens mostra en un magnífic assaig com i de quina manera, sense adornar-nos-en, el capitalisme està mutant, del terreny dels béns i serveis al terreny dels drets, i del terreny dels drets al terreny de les emocions i la informació. Ens mostra com l’obrer de fàbrica taylorista ha mutat cap a infotreballador, fent-lo responsable de la seva pròpia educació, salut i productivitat, fent-lo responsable (i culpable, si s’escau) del seu propi compte d’explotació i de pèrdues i guanys.

Ens fa un retrat inquietant de les noves patologies socials, quasi epidèmiques, que genera la nova mutació: depressió, ansietat, estrès, i ens adverteix dels nous riscos que poden aparèixer de les noves formes de socialització: ben aviat, sinó avui, hi haurà infants que aprendran més paraules d’una màquina que de la mare. Els vincles afectius en trobar-se mecanitzats i en suports estàndard (xarxes socials, etc.) poden esdevenir més banals i la sensació de soledat més intensa i absoluta.

Aquest assaig encara no es troba traduït, de moment només es troba en anglès o italià, tant de bo el tinguem aviat. De moment, jo només l’he trobat a Amazon. Però és un llibre que, si ets d’aquells que llegeixen amb llapis, el deixaràs quasi tot subratllat. En cada paràgraf hi ha una sentència, una frase una reflexió inquietant que convida a pensar.

El no-res és pitjor que la distòpia? Probablement.

Article publicat a Núvol: http://www.nuvol.com/critica/franco-berardi-bifo-after-the-future/

Posted in Pensament @ca.